Una reanascuda occitana

L’espaci occitan : un partidor geografic estrategic al cor de l'Europa Latina

L’Occitània istorica, sovent reducha a una identitat folclorica o regionala, es en realitat un espaci central dens la geografia civilizacionala europèa.

Situada entre lo domèni d’oïl (la França del nòrd), la peninsula ibèrica a l’oèst, e l’Italia al sud-èst, l’espaci occitan constituís un verai nuèch natural de l’Europa latina. Compren de paisatges e de pòbles des des Pirenèus fins a Provença, de Gasconha al Daufinat, unissent las ribas de l’Atlantic e de la Mediterranèa.

Aquesta posicion clau conferís a l’Occitània un ròtle de ligam entre las grandas civilizacions latinas. Es idealament situada per far lo ponch de passatge entre Barcelona e Gènas, entre Lisbonna e Roma, entre Marselha e Florència. Dispausa de las infrastrucutras e de las vilas dinamicas (Tolosa, Montpelhièr, Marselha) e d’un acès maritime estrategic que pòdon n’en far un motor d’integracion euro‑latina.

UNA GRANDA CIVILIZACION MEDIEVALA ETOFADA : L’ERITAGE OCCITAN OBLIDAT

Al contrari de l’imatge sovent vehiculada d’un Mièg d’una periferia, l’espaci occitan foguèt un dels grands fochs culturals, politics e espirituals de l’Euròpa medievala.

• Lengad’oc e cultur­a dels trobadors : primièra literatura lirica en lenga vernacla d’Euròpa, modèl per la poesia italiana (influéncia sus Dante), catalana, galicana.

  
  

• Tolerància religiosa e diversitat : abans la crotzada contra los Albigeeses, lo país d’Òc coneissiá una coabitacion relativa entre de fe(s) diferentas (catarisme, judaisme, catolicisme reviscolat).

  
  

• Modèls politics descentralizats : mantunas citats occitanoprovençalas avián autonomia, amb de cartas urbanas avançadas e de fórmas precòças de ciutadania.

  
  

• Influencia intellectuala e economica : los pòrts d’Aigas-Mòrtas, Narbona, Marselha relavan lo mond musulman, josieu e crestian ben luènh abans la centralizacion capetiana.

  
  

Mas aqueste espaci foguèt esclafat militarament (crotzada contra los Catareses, annexió progressiva per la corona francesa), culturalament marginalizat, e lingüisticament reprimat pendent de sègles. Foguèt integrat de fòrça dins una França centralizada, al prètz d’una pèrda de memòria, d’autonomia e d’identitat.

PER UNA REANÀSCUDA OCCITANA AL SERVICI DE L’EUROPA LATINA

➤ Redefinir l’Occitània pas coma periferia, mas coma un centre civilizacionau oblidat a reactivar.

Dins lo contèxt actual de crises culturalas, de montada dels regionalismes, d’esfòrças d’integracion europèa tecnocratica que s’esguerra, la redescobèrta de l’espaci occitan es estrategica. Pòu permetre de bastir una nòva polaritat en Euròpa, en se fonsant sus l’istòria, la cultura, la lenga, e la proximitat entre pòbles latins.

Una lenga-pònt :

• L’occitan, prochs del francés, de l’espanhòl/catalan e de l’italian, pòt jogar lo ròtle de lenga-passarèla de las latinitats.

• Es una basa perfècta per una pedagogia lingüistica de las lengas romanicas.

  
  

Un ròtle de metropòlis del Sud :

• Ligar Tolosa, Montpelhièr, Marselha amb Barcelona, Gènas, Valéncia, Turin per coeréncia culturala, economica e universitària.

• Crear una zona de cooperacion translatina amb un fòrt potencial d’innovacion patrimoniala e turistica.

  
  

Proposicions concretas :

1. Reconaissença politica de l’Occitània coma espaci de civilizacion (coma la Catalonha o lo País Basc).

2. Creacion d’un Forum permanent de las regions latinas (França, Espanha, Itàlia, Portugal).

3. Desvolopament de mèdias translatins, estacis bilingas occitan/francés e occitan/autras lengas latinas.

4. Valoracion dels circuits economics mediterranencs : agroalimentari, artisanat, ecoturisme, recèrca climatic­a.

5. Aparièlh d’una “Aliança latina per una Euròpa pluralista”, una cooperacion interregionala sortant dels quadres dels estats-nacions.

   
   

   UN ROTLE PER LA FRANÇA DINS LA MEDITERRANÈA

Tornar donar a l’Occitània sa plaça, es pas cedir als miratges del passatge, ni ressuscitar de regionalismes identitaris. Es al contrari ofrir a la França una via de reagreste, de reancratge e de projection estrategica.

La França contemporanèa a tot a ganhar a valorizar sa mejana sud : son clima, sas metropòlis dinamicas, sos ports, sos sabers-far, sas tradicions umanistas. Es en se sosentenant d’aqueste ancratge meridional que podrà :

• Tornar entrar plenament dins lo jòc mediterranenc, actualament dominat per d’autras poténcias,

• Retablir una contunhitat culturala e geopolitica amb Espanha, Italia, Portugal, e los pòbles del Magrèb,

• Portar una alternativa al modèl centralizat e tecnocratic, en incarnant una Euròpa dels pòbles, de las lengas e dels territòris.

L’Occitània demanda pas a se desfargar de la França, mas a lhi tornar donar una prigondor latina, una assisa meridionala, una anima viva.

La França, en tornant descobrir son sud prigond e vivent, pòt non solament reconstruire sa unitat intèrna sus de novèls paramètres, mas tanben tornar èsser una poténcia mediterranenca conscientas de sas racinas e de son ròtle.